CAIXAFORUM
TATTOO. ART SOTA LA PELL
CaixaForum, Barcelona
DEL 17 DE MAIG AL 28 D'AGOST DE 2022
La mostra parteix dels origens dels tatuatjes i explora el ressorgiment d’aquesta pràctica a partir de més de 240 obres històriques i contemporànies d’arreu del món.
La pràctica de tatuar ha donat lloc a intercanvis entre països, cultures i societats i s’ha convertit en un fenomen global en la creació artística del present.
L’exposició aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia.
EL TERME TATUATGE PROVÉ DE LA PARAULA POLINÈSIA TATAU, QUE VOL DIR ‘FERIDA OBERTA’, I TÉ ORIGEN AL SEGLE XVIII.
L’exposició es remunta als orígens del tatuatge i analitza el ressorgiment d’aquest fenomen, que és permanent i global avui dia. A través d’un enfocament antropològic, geogràfic i artístic, explora les funcions i els usos diversos del tatuatge en diferents èpoques i cultures. El tatuatge desenvolupa un múltiple paper social que dona lloc a una àmplia varietat de representacions, com la pràctica ancestral i identitària o com a objecte de fascinació i creació artística contemporània.
Aquesta mostra aplega més de 240 obres històriques i contemporànies que procedeixen de diverses regions del món. Com a particularitat, es presenta una vintena de models de silicona tatuats per mestres d’aquest art, com també una altra vintena de projectes de tatuatge pintats a kakemonos. A més de la història del tatuatge i de les seves arrels antropològiques, l’exposició vol destacar el gest de l’artista, els intercanvis internacionals entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics.
La Màquina de Magritte, aplega una selecció de pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món en total 65. És una exposició dedicada a l’artista surrealista belga que explora la seva sorprenent i atractiva obra, que es caracteritza per jugar amb la lògica visual i posar en dubte les nostres categories perceptives. El 1950, en col·laboració amb alguns amics, Magritte va escriure el prospecte La Manufacture de Poésie, un catàleg de productes imaginaris entre els que destaca la “Màquina Universal per fer quadres”. Aquesta màquina faria possible compondre de manera pràctica una quantitat il·limitada de quadres pensants. L’exposició parteix de la hipòtesi que la Màquina Magritte existeix i que consta de diversos dispositius interconnectats que corresponen a conceptes recurrents en l’obra de l’artista, com ara el mimetisme i la megalomania.
​​
Em va agrdar més l'exposició de René, perquè el seu estil em va semblar interesant. Encara que l'exposició del tatoo també va ser força interessant encara que una mica llarga.
